Avui he despertat a Paris i he començat a rellegir Rayuela. Sibi i jo hem anat a comprar a Ed (un cop dintre tots els productes eren Dia) i m'he sentit com a casa.
Ja m'ha dit la boulangerie on fan els millors croissant à la crème, segons ella, i està a l'avinguda Mozart. Ha marxat a donar classe i jo anava a quedar-me a caseta amb en Julio. Però... avui he despertat a Paris! Així que he sortit a passejar.
(Si us estranya que porti dos dies passejant us puc explicar que he descobert que començo classes el 22 de gener... així que tinc temps per pensar una mica i distreure'm d'anyorar-vos amb la infal.lible técnica de sobreestimular els sentits en una ciutat nova)
Les tendes de barrets poden tenir noms com:
I els amants del whisky poden obrir el seu espai i batejar-lo com:

Quan ja era quasi feliç d'estar en un lloc així he comés l'encert de veure una mica més enllà. He agafat el métro per anar a Montmartre. Una de les estacions més concorregudes.
Quan s'han obert les portes he "olorat" abans de "veure".
Si a Madrid hi ha més bars que a tota Noruega, a l'estació de Montmartre hi ha més indigents que la resta d'estacions juntes. Feia una olor realment forta, no sé si és la falta de ventilació del métro o què, però pudia tota l'andana a pixum, suor i humitat.
Sembla que uns quants SDF (Persones sense Domicili Fixe, així els anomenen) s'han decidit a "viure" allí per neguitejar als qui creuen que tothom té opció de canviar de vida, als que estudien Humanitats i als qui creuen que tot a Paris és envejable.
¿Jo faria el mateix?
El métro, però, té altres visions més agradables:
Ja m'ha dit la boulangerie on fan els millors croissant à la crème, segons ella, i està a l'avinguda Mozart. Ha marxat a donar classe i jo anava a quedar-me a caseta amb en Julio. Però... avui he despertat a Paris! Així que he sortit a passejar.
(Si us estranya que porti dos dies passejant us puc explicar que he descobert que començo classes el 22 de gener... així que tinc temps per pensar una mica i distreure'm d'anyorar-vos amb la infal.lible técnica de sobreestimular els sentits en una ciutat nova)
Les tendes de barrets poden tenir noms com:
Quan ja era quasi feliç d'estar en un lloc així he comés l'encert de veure una mica més enllà. He agafat el métro per anar a Montmartre. Una de les estacions més concorregudes.
Quan s'han obert les portes he "olorat" abans de "veure".
Si a Madrid hi ha més bars que a tota Noruega, a l'estació de Montmartre hi ha més indigents que la resta d'estacions juntes. Feia una olor realment forta, no sé si és la falta de ventilació del métro o què, però pudia tota l'andana a pixum, suor i humitat.
Sembla que uns quants SDF (Persones sense Domicili Fixe, així els anomenen) s'han decidit a "viure" allí per neguitejar als qui creuen que tothom té opció de canviar de vida, als que estudien Humanitats i als qui creuen que tot a Paris és envejable.
¿Jo faria el mateix?
El métro, però, té altres visions més agradables:
1 comment:
Donçs jo m´he passat el dia currant!!!
Mola ehh!!!
Ara que passejes ves a Le Buttes Chaumont.
I si algun dia vas fumat ves ala Vilette.Potser descobreixes que s´havia fumat el tio que va projectar aquell parc quan el va pensar.
Post a Comment