Aire

Anava a escriure com em va, i el que faig i com em sento avui. Però estic davant un putu ordinador, una puta pantalla i la vida és massa curta per aprendre alemany.

Si el que m'ha passat aquests mesos a Londres caurà en l'oblit, i si escrivint-ho aqui em donés la possibilitat de recordar-ho... ho faria? Clar que no.

La memòria té raons que el meu cor desconeix. Gràcies a això encara batega.

Qui vulgui saber de mi, email. I TOTHOM tindrà resposta.

A partir d'avui aquest blog em dol de llegir i, per tant, acaba aqui.