El fi i la fi

Deia Albert Einstein que una persona intel·ligent soluciona problemes, una sàvia els evita. Deu ser la frustració de no haver nascut sàvia, suposo, el que fa que tanta gent s'esforci per aconseguir que els demés la considerin intel·ligent. Una forma força vulgar de semblar intel·ligent és estudiar. Incapaços d'evitar els problemes, és fàcil creure que estudiant aprendrem a solucionar-los quan ens assaltin. Cert que alguna cosa s'aprèn a l'escola però, com a la consulta del psicòleg, és probable que surtis d'ella amb problemes nous, desconeguts i molt més terribles dels que tenies abans d'entrar-hi.
Mark Twain recomanava evitar que l'escola(rització) interferís en l' educació.

Penso en això, ho sé, perquè demà començo la primera classe de la ultima assignatura que em queda per acabar la carrera. ¿O hauria de dir “una” carrera? ¿Va ser bona idea estudiar? ¿Ho seria estudiar més? ¿Fins quan? ¿Fins on? Mira que he llegit i llegit... i res: segueixo agafant els camins més llargs, perdent-me en carrerons, fent de les dreceres petits laberints personals i intransferibles. Mirant enrere (cosa estúpida i perillosa quan un segueix avançant a través d'un camí ple d'obstacles) puc comprendre que la meva època d'estudiant podria haver acabat fa temps, com també pot no acabar-se mai... És probable que aquesta nit torni a somiar que Amado Nervo em convenç un cop més que, fins ara, he estat l'arquietcte del meu propi destí; i si extraje la miel o la hiel de las cosas, fue porque en ellas puse hiel o hieles sabrosas: cuando planté rosales, coseché siempre rosas.

¿A on vull anar a parar? Suposo que a dir als intel.ligent que si són descoberts procurin negar l'evidència. Als savis la meva sincera i egoista enveja. I a mi mateix... no sé, digues-m'ho tu.