Ahir em van proposar d'anar a Saint Germain des Prés, a un bar on trobaria espanyols d'Erasmus. Després de pensar-ho cinc minuts vaig respondre: "Sí. Aniré a Saint Germain. Però hi aniré demà al matí."
Des que sóc aquí he dormit un xic, escrit i llegit a casa pels matins per sortir a passejar per la tarda... i aqui a les 4pm comença a enfosquir. A les 6pm plou.
Vaig decidir trencar el cercle viciós. Ara que tinc temps veuré Paris pels matins i em relaxaré a la tarda.
(Avui és divendres, així que tot això que dic pot variar o fins i tot quedar en propòsit nul en unes hores)
Ja tinc número francès (que daré a qui el vulgui...) i l'he ficat al móvil que em va regalar en David (no veas lo que fardo con él y lo generoso que les pareces a mis compañeras de piso cuando digo que los zapatos que llevo y el móvil "son" tuyos. Dicen que estás invitado cuando quieras venir)
Avui he passat per uns quants llocs. L'inevitable Sorbonne. On no es pot entrar sense acreditació. On la seguretat no és tant bona com volen aparentar, doncs em sé d'un que hi ha entrat. On ademés aquest noi n'ha sortit amb dues revistes (FHM i MicroActuel) que valen 3euros cadascuna i s'ofereixen gratuïtament als sorbonites.
Les rodalies són plenes de restaurants orientals (xinesos, vietnamites, japonesos, hindus)competint per les famolenques i economicament maltractades joventuts franceses. Avui venia una notícia d'un grup que, en referència al dijous del crac de la borsa, es fan dir www.jeudi-noir.org . Creuen, i saben, que llogar un pis a Paris és un malson. Cansats de l'abús dels llogaters, s'organitzen per anar en grups de 15 a 30 per veure un pis i,un cop els hi obren la porta, entren tots/es a pinyó i... bé, millor veieu-ho ;)
La necessitat d'habitatge digne és innegable. La impossibilitat crea frustració. La frustració genera odi, i quan tot sembla abocar inevitablement a l'atzucac o la rendició... aleshores apareix una idea boja.
I si muntem "la festa" a casa d'aquesta gent que troba normal aquests preus? I si la nostra bogeria els colpeix? I si no passa res... però encara podem demostrar que no entristirem i que som vius i volem riure?
L'estupor, Sally_mandra, provoca tremolors.
Diagonal
17 years ago
3 comments:
John brown is a little indian...
Joan Marró era un petit indi...
Un peti dos petitres petitindisss....
Yo Man !!!
Que bonito es París, a que sí? Lo mejor es pasear y aún mejor es descubrir mogollón de cosas que sabes que están pero que no sabes dónde, ya sabes: la mejor forma de conocer, es explorar.
Aqui hay mucho trabajo por todos sitios (bueno, por la Bau, pero todos los días, me refiero) y ya me estoy mirando cuando tengo fiesta en el HR para escaparme y subir por ahi.
Por cierto, le he dicho a David de Bau lo de Paris tu y lo de Burdeos Gisela y me ha dicho que le molaría subir y ver París y más cosas, así que sin quererlo podría tener un compañero de viaje!!! Guay.
bueno, este post es un poco largo: cuídate mucho (eso, en mi lengua, ya sabes, es: come bien, come sano, no gastes inútilmente, sé práctico y empápate de todo, incluida la lluvia esa que dices que fastidia mucho)
Abrazos de los de verdad de quién te echa de menos un buen rato!!!
t'enyoro tant que m'he aficionat al rap. Ja et val. Ahir amb un mariachi ho comentàvem. Vam estar a punt de trucar-te i passar-te a recollir per anar a fer el gat pel Born...
En un lloc molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món...
Et sona Zenit? Mira el que he après!
La verdad no es un quiero y no puedo, es un puedo y lo he hecho
(La verdad la sabe solo el que sabe pedir perdón)
Post a Comment