Estic en procés:
- Adaptar-me a la ciutat i les direccions. Al creuar la vorera ja no miro a esquerra i dreta com un guiri qualsevol... intueixo que els cotxes sempre embesteixen per la dreta, faig un cop d'ull per preveure'ls i travesso amb la mateixa parsimonia que gastava a Barcelona.
- Tots els bars són cerveseries, com més opaques a l'exterior més interessants, arribant a l'extrem d'una que està directament sota terra, amb una entrada tant insinuant com intrigant. Veniu, hi anirem. Que entrar-hi sol fa por i jo ademés no bec cervesa.
- La gent és educada. El color de la pell de l'habitant londinenc és pur atzar, aquí el paqui taxista té una mirada i un caminar tant anglesos com el petit nen malcriat caucàsic, el porter negre de qualsevol establiment o el 90% de les persones que viuen al Soho.
- En un sol dia Londres m'ha mostrat més cultura, diversitat gastronòmica i oci que en els tres mesos que vaig passejar per París. Els jardins no es cuiden sols.
- Comparar és lleig perquè despulla les misèries pròpies, trobaré a faltar més persones que paisatges.
El títol d'avui sembla romàntic però és pràctic. Ahir no vaig poder escriure perquè no tenia bateria al portàtil i aqui els endolls van diferent. Fins que no he comprat l'adaptador no heu pogut saber res de mi. Que de vegades les coses més tontes són les més necessàries.
Per això acabo, i espero que em deixeu algun comentari (amb aquestes coses no em ve de gust ser retòric ni subtil) i que com més tontus siguin més m'ajudaran a adaptar-me.
Una abraçada per tothom qui la vulgui.
Diagonal
17 years ago
7 comments:
crec que acabaràs entenent la meva obsessió per Londres! :D
ens veiem en una setmana i poc, no??
viu cada moment que estiguis allà! agafa el portàtil i ves a esciure a Hyde Park, mira les mans marcades al terra que rodejen Leicester Square, recorda el "mind the gap between the train and the platform", seu a trafalgar square i mira com la gent passa, ves a covent garden i busca entre els carrers veïns, els que es dirigeixen cap a Charing Cross station un restaurant que es diu Nando's: brutal!
acostuma't al Pret a Manager i al Starbucks (crec que d'aquí poc donaran cafes gratuits per questions de marketing) i, sobretot: fes amics!! (però no oblidis els que ja tenies!! jejeje)
Kisses!
Take care!
MIND THE GAP............
:)
un comentari ben babau...
als súpers són molt endreçats i fan unes cues estupendes. Respecten tant l'"espai personal" que a vegades sembla que no hi hagi ningú fent cua, i arribes i plam, et poses just darrera el qui deixa les coses a la cinta. Noooo! T'has colat magistralment!(i t'ho recorden, és clar amb un fantàstic "excuse me...".
Per cert, els conceptes d'espai vital i gentleman i politeness i totes aquestes coses tan flemàtiques i britàniques desapareixen completament als metros. Avisat estàs.
hey exchange student brother,
ya estas ahi, eh? que te voy a decir que no sepas ya... bueno, te podria decir mogollon de cosas sobre holanda, los holandeses y rotterdam en concreto claro, pero poco sobre el reino unido, londres y el futbol, para nada...
te echo de menos bros., aunque no del todo porque, al igual que tu, si estamos fuera "de casa" es por algo y para algo, asi que supongo que si te echo poco de menos ya es mucho y eso me alegra.
pasatelo todo lo bien que puedas, pero sobretodo (y te lo dice uno que lleva menos de tres semanas aqui) CONOCE a mucha gente y habla con todo cristo que se te ponga por delante --si ir mas lejos, yo he conocido mas holandeses en dos semanas que otra gente que hace un anyo que esta por aqui! you know--
John, I hope you the best and hope to see you soon, in the Netherlands or in Britishlands, i don't mind about it.
Take care, take sun (as possible you can) but not take it easy: TAKE IT HARD!
Hugs&Kisses Bros
Joanet del meu cor!!!!
Vull una abraçadeta a canvi de comentari!!!!
Tiooooooooo aprofita londres, que enganxa, ho té tot, és genial, la gent és genial, la multiculturitat, les zones, la gent, els locals, l'ambient, els parcs, els carrers, tooooooooooot!!!! I cuidado als espais públics! No et robin! que no tenen pq fer-ho però sempre seràs un guiri per ells, així que com a estranger en una altra ciutat, vés amb compte sempre, eh!!!!
i disfruta, que ja saps com fer-ho! I mouuuuuuu-te i ves a la fac i coneix gent i fes-ho tan bé com puguis!!!! QUE NO TOTHOM TÉ UNA SEGONA OPORTUNITAT!
Petonets molt grans del piset que tb et troba a faltar! I molts records dels texmex!!!!
T'estimem moooooolt!!!!
Mua!!!!
Anoche me prometí a mí misma no mirar tu blog para no saber nada de ti...
Para estar convencida de que no saldría a buscarte empiezo mal, ¿no? :) Sólo estoy convencida de que aunque quiera enfadarme contigo, soy incapaz.
Mucha suerte, el maldito azar no tardará en romperse, ya lo verás. Estoy deseando darte un abrazo. Te quiero!
P.D.: A las 5 de la tarde me haré un té. ¡A tu salud! :p
preberite celoten blog, kar dober
Post a Comment